Lo mestre de la fantasia japonesa : LAFCADIO HEARN.

Per Anthony Walker

« Lo corbel » era lo nom que causiguet, aprep son eroi Edgar Allan Poe.

Patrick Lafcadio Hearn foguet nascut en 1854 sus l’iscla ellenica de Levkas (d’ont ven son prenom unic), d’un paire irlandes, oficier dins l’armada britannica, e d’una maire greca, paisana nativa de l’iscla.

De sa maire, Hearn recebia una ricessa folklorica que devendria mai tard la fondacion de son obra literaria e tanben de sa rejeccion clandestina, encar escolier, de la religion crestiana.

Son eritatge irlandes jogaria tanben una part de l’evolucion personala de Hearn l’escrivan.

Adolescent, era compulsat de quitar l’iscla paradisa de Levkas qu’amava talament afin de demorar ab sa tanta forsa estricta e crestiana en Irlanda. Aila, foguet descobrida son infatuacion pels deus e divessas ellenics. Las paginas ilustradas de sos libres favorits sus aquest subject fogueron sasidas e destruchas.

Tanben a-n-aquesta epoca l’escolier Hearn foguet frappat a l’uelh sinistra per un amic, perdent l’usatge de l’uelh. L’autre s’augmentaria pendent la vida, li balhent un vesatge bijarre dins l’opinion dels autres.

Tre sa majoritat, Hearn vesitava Londres, que detestava. Balhat lo pretz del viatge per un oncle, traverset l’Atlantic per los Estats-Units ont vivia com « hobo », escrivent los articles suls subjects dichs orribles, que sosmetava als jornals. Los editors avent plan enveja de coneisser aquest ome bijarre que los mandava secretament los caps d’obra reguliers, Hearn foguet trobat, e envejat a Cincinnati, Martinique, New Orleans e pertot, afin de far reportatges sus las execucions, los murtres, la vida dels Creoles, de las filhas de joia e dels criminels eca.

Ament ges los cercles de la borgesia, Hearn preferissia l’amistat e la societat dels Negres. Sa vida en New Orleans e Martinique enrichissia son obra. Fluent en frances, fasia compilacion s’apelada « Fantasias », contes folklorics dels pobles caribeans.

A Cincinnati son editor causiguet Hearn d’esser representant de son jornal al novel estat, lo Japon. Aquela novela nacion dins lo mond de comerci, mai un pais forsa ancian en termes d’istoria e de cultura, sasissia l’imaginacion occidentala, e lo novel govern Meiji idolisava tanben la modernitat e l’industrialisme de Granda Bretanha e sobretot dels Estats-Units.

burst
Lo Fujiyama

Hearn, amant ges so que considerava l’arrogancia del mond occidental, foguet prest de refusar, mai, sosmetent enfin, arribet a Yokohama en 1891…

… e, tombet sulcop amoros!

Amoros del pais. Una terra de papelhons, pichots papelhons de colors diversas, escriguet. Al mitat d’un pantais paradisiac, devenguet professor d’angles dins una escola de la vila anciana e encar rica de sas tradicions medievalas, Matsue, a la peninsula d’Izumo, a la Mar Japonesa.

Hearn amava gaire los altres Occidentals au Japon, lor arrogancia, lor missionarisme, lor mespres pels natius. Al luoc de prener una concubina (la preferencia dels autres Europeans e Americans au Japon), se maridet ab la filha d’un ci-devant samurai, Setsuko Koizumi, e s’inscriguet ciutadin japones, ab nom Yakumo Koizumi. Aital, Hearn acceptet un salari japones, mens que los salaris grotescament grands dels autres Occidentals. Lo maridatge permetia tanben a sa femna e als enfans l’eritatge aprep la mort de Hearn – so que los autres Occidentals volian pas per lor cocubinas nativas.
Sulcop, Hearn se briset ab la societat occidentala e sos emplegadors americans. Ben amat per sos estudiants japoneses, Hearn los avertissia contre los missionaires crestians. Abans trop long lo mond occidental se cridava detestacion contre le monstre Hearn, « traite a la civilisacion blanca » – mai Hearn era enfin a l’ostal, e ab sos vertadiers amics e sa vertadiera familha.

Ara, la ricessa « gotica » de son imaginacion trobava un tresor dins aquela, despuei los segles, dels Japoneses. La terra orientala de las fadas dubrissia sas portas al Irlandes-Grec. Jamai mestre de la lenga japonesa, Hearn escrivia en angles, presentent de novel e de son talent unic e individual los contes de fadas e de fantomas de son pais adoptat. Son filh, Kazuo, metria en japones los escrichs de son paire.

Assajista e bel-letrista, sobretot sul subject del bodhisme « superior », Hearn es conegut per cada enfan japones com racontaire dels mites e dels contes de fantomas, de fadas, de spectres e d’orror. Sa colleccion « Kwaidan – Estudis de las causas bijarras e misteriosas » es son obratge lo mai famos.

dav
La Mujina

Cadun coneis « La Mujina » – spectre de filha sens vesatge que hanta l’avenida Tokaido ; la Pucela de neu (Yuki Onna), que seduis los bons fermiers; o los Rokuro-Kubis – testas sens cors que manjan lo carn uman.
Hearn l’expert suls insectes nos presenta tanben « Lo Som d’Akinosuke », al subject d’un ome transportat al reialme de las formigas, ont se maris e deven paire. (Mant oras foguet Hearn ais genolhs estudient las formigas, e tanben los mosquils).

Hearn trobava jamai pus la patz qu’avia trobat a Matsue, quand son trabalh menava la familha a Tokio, e Kumamoto. De Tokio escrivia: « I a ges de Japon en Tokio! »

Mort de complicacions de cor e de peritonitis en 1904, Hearn foguet enterrat ab rites bodhistas. Fideus a las tradicions japonesas, sos enfans e son esposa contunhavan lo saluar cada nuech e cada matin, s’inclinent davans sa cambra atal: « Bonjorn Papa-San! »  « Bona nuech, Papa-San! »

Pendent la segonda guerra mondiala, cada sordat japones portava ab el una foto del Grec-Irlandes qu’avia tombat amoros del Japon, terra de las fadas.

Contrat Creative Commons

Dessenhs : Anthony Walker

2 thoughts on “Lo mestre de la fantasia japonesa : LAFCADIO HEARN.

  1. Cresi d’aver jamai legit una biografia tant bòna d’aquel autor. Voliáu precisar que dins la benda dessenhada de Taniguchi ‘Au temps de Botchan’ se trata de Hearn. L’universitat l’aviá licenciat perqué costava car, e l’i es dich que lo desesper seriá pas per ren dins sa mòrt prematurada.

    Liked by 2 people

  2. Mult grazidas per los vostres mots gentilhs.
    Ai descobrit Hearn aprep mantas annadas de legir la literatura japonesa.
    Recentament ai descubrits sos assajes sus l’eternitat e l’unitat de tota vida. Son formidables, e los recomandi forsa.
    Merces plan.

    Liked by 1 person

Daissar una responsa

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Cambiar )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Cambiar )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Cambiar )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Cambiar )

Connecting to %s