Designacions e chafres :
– Dēlas’atā (Vathnar)
– L’Ombra (Còstas meridionaus)
– La qui plora (Tribuas Sudianas)
– La veusa ( Ciutats de la Liga)
Tipe: : Aracnides polimòrfes (Creatura deu Ligaire).
Occuréncias :
«Qu’èra caravirada e croishida. Quilhada, que ns’amuishè lo son còs nut e escarificat : que s’avè esgarrauishat la pèth entà dessenhar lo signe. Que n’avè pertot. Qu’avè los uelhaus vueits. Las charpadas qui’u lauravan la cara que nse’n balhèn la rason, mes n’èra pas òrba totun. Que’ns vedó a arribar o lhèu que sentí a la mea paur…»
Contat per un guardabòcs deu Vathnar.
«Quan plora la Veusa, la mair balha excusa»
Arrepoèr de la Liga
Ensai de definicion :
Ne sabem pas gran causa de la creatura qu’apèran Dēlas’atā au Vathnar o la Veusa (occuréncia màger) darrèr las muralhas de las Ciutats. La soa quita existéncia n’ei pas jamei estada confirmada quan las populacions ruraus seràn convençudas deus sons poders. Aquestes que son numerós e sovent contradictòris quan la polimòrfia que pareisherà d’estar ua constanta.
Quan la patz senhoreja que vad ua creatura mauhasenta qui serveish la màger part deu temps a esglasiar los mainats tròp atrevits entà’us guardar luenh deus bòcs. Un sarròt de contes de velha que hèn referéncia ad aquesta creatura a còps hemna, a còps arranha, qui’s guarda a la tela tots los qui’s passejan peus bòcs o qui s’amusan aus varats.
Quan la guèrra tua, la Dēlas’atā que vad ua creatura protectora. Que’u sacrifican los nins quan miaça la hamièra. Que’s ditz tanben qu’apèra aus orfanins entà’us emparar de la misèria.
Que trobam sovent per las seuvas deu Vathnar autars dedicats ad aqueths sacrificis e un arrepoèr vath que balha ua valor particulara ad aquesta practica :
Tornar lo nin a la Veusa.
Un tornar, non pas un renonç. Au Vathnar, deishar un nin a la Dēlas’atā, n’ei pas excepcionau briga, mes qu’ei presentat com quauquarren de naturau : ua accion necessària a l’equilibri.
La Dēlas’atā qu’ei conciderada per la màger part com la creatura tutelaira de las victimas inoncentas, mei que mei deu mainadèr.