Aqueu racònte es estat publicat en fuelheton sus lo blòg dau Tam-Tam en temps vertadier. D’octòbre de 2013 fins a agost 2014. Mercège francament lei lectors qu’an seguit cada jorn aqueste « word in progress » per i porgir soscadissa e sentits.
Lei personatges e lei situacions d’aqueu racònte estènt de ficcion dins son entier, tota semblança ambe de personas ò de situacions que vos parlan ò que vos podrián parlar es d’azard.
Poitavin.
Lo Mòro vielh
Lo ris es bas e vèn dins l’aiga
Solèu corona de mei lombs
lo ris es bas e vèn dins l’aiga
ai l’idèa qu’es coma un plomb.
Robairet Lafont, Dire.
1. La confidéncia dau Rachid Birba – Un sentit de disparicion.
Confidéncia de fin de serada au restaurant La Cauceta. Se pòu pas dire qu’espère aquò dau Rachid Birba, realizator reservat, tot en dedins, que mena son ostau de produccion solet en assegurant capitadas e desfachas.
Barra lo ridèu de fèrre, Peireta la patrona. Manjam de regardèlas e tubam a l’interior dau membre. Sensa desrevelhar lei condés. Dempuei lei leis de seguretat dins la vila d’Agradà sabèm çò que riscam.
Sus lo còp de doas oras dau matin desparla Rachid. Un projècte documentari malaisat. Un retrach d’actritz … Un afaire pas risolier… Lo laissa son artista. Rompedura. Saup pas plus se contunia lo montatge.
Dins lo lume jaunàs de la rampa d’esclairatge que cabussa sus sa cabeladura bela e negra, aquela cabeladura que fa sa fòrça de seduccion, m’agacha subran Rachid :
-Tam, te vòle dire quicòm. S’un jorn aprenes que disparéisse, te’n fagues pas. Es que vau ben. Me cerques pas. Serà lo debanament normau dei causas… Vau disparéisser… Disparéisser…
Gause pas respòndre tant sembla grèu. Agache seis uelhs redonds coma doas olivas rojas.
De matin aquela conversa me ponha lo cervèu. Ambe dins la boca un repròche de Pastis amar.