Una febla e apauvrida filheta es amada per un jove chines. Lo paire de la filheta – boxaire, ibronha, racista – bat a mort sa filha. Lo jove chines tua lo paire e versa las lagremas sul cors brisat de son ben-amada.
Una maire invalida es suenhada per sa joesna bela-filha. Mai la vielha detesta la filha, e, ab la colaboracion de son filh, la tormenta cada jorn. La filha complota la mort de son marit e troba plaser dins la dolor de la maire.
Thomas Burke, filh de Londres e mestre del macabre, pinta la vida del proletariat de la ciutat pendent e aprep la primiera guerra mondiala. Son vesinatge preferit, lo seu: Limehouse – los bassinatges, vesinatge poblat de criminals, de gangsters, d’immigrants de l’orient, dels paises lo mai luenhs de l’empiri sus loqual « lo solelh colc jamai. » Parallel a la violencia e la destitucion e l’orror de las carrieras de la ciutat qu’es capitol de l’empiri lo mai grand del mond, coris, cada jorn, los reportatges de l’orror a las trenchadas, la lista dels morts que soslinha e complementa la violencia al front domestic.
Burke el-meteis era luenh d’esser un ome desesperat. Amic de Chaplin, l’autre filh del Londres dels mai paures (lo comedian lotjava totjorn en co de Burke, dins son modest apartament, quand vesitava lo capitol, al luoc de causir los grands hostels), Burke possedava la joia de viure d’un ome « en co d’eu » dins la ciutat qu’amava.
Era pasmens sensible as besonhs e dolors, e las recreacions de sa classa, lo bas poble.
Istorian tanben, escrivia las tomas sul Londres de l’edat mejana al segle XVIIIen; de l’atge dels prizefighters a-n-aquel de la Granda Guerra.
Popular a las doas costats de l’Atlantic de l’an 1915 fins al debut de la segonda guerra, Burke era tan paure dins sa vielhessa qu’era obligat de pregar los editors de lo permetre a reimprimir sos obratges epuisats.
Recentament descobrit de noveu, Burke es per totjorn immortalisat gracias al cap d’obra cinematic de Griffith, « Las Flors brisadas » (Broken Blossoms, 1919), ont la meravilhosa Lillian Gish exprimis mai que tot autre la terror la mai poderosa e la mai nuda.
Anthony Walker