Per Laurenç Revèst
I
Lectura
I èra sus Terra de continents, grands tant coma los que conoissèm ancuei dintre los libres. Èra en un temps un pauc mai enançat que lo nòstre. Tres grands polers politics se recampavan.
D’un latz çò que si disia lo camp occidental, qu’amolonava quasi las Americas, l’Euròpa de l’Altantic a l’Ocean Pacific, l’Africa Autrala e Madagascar, Australia e Israel, las culturas judeo-cristianas, las ideas de democracia, la lenga anglesa (e darrier ela los cèltas, anglossaxons, escandinaus), espanhòla (e darrier ela los neolatins), lo capitalisme o l’egalizacion de las chabenças, avian de deniers e de tecnologia.
Pi lo camp musulman, recampant quasi lo mond dal Marròc al Paquistan e de Turquia-Tajiquistan a Senegal-Somalia, avian la fe religiosa e un pauc l’ajua de la demografia. La lenga araba arribava a pena de far l’unitat, que la lenga la mai parlaa demorava l’arab dialectal maugrabin e lo tamasig.
L’autre asiatic recampant las terras a l’èst en delai d’Índia-Mongolia, de culturas Indoista, Bodista, Confuceana, de lengas quasi egalas, indi, mandarin, cantonés e japonés.
I èra tanben d’interfacis al mitan, coma un pauc « eissobliats ». Que per una rason o l’autra polian ren far completament part d’un airal ben definit, perqué avian lor caractèrs e còdes nacionals pròpres. Sigue qu’èra de lor causir, sigue èra per qu’èran excluïts. Èra l’airal anatolic, ozbequistan, pachonistan, Africa subsaariana, Liban, Casacstan, Guiana, Surinama, Indonesia, Papoasia…
E mai, totas las ciutats grandas èran coma neutras: Constantinòbol, Nòva Iòrc. I èran tanben las minoritats de las zònas çai citaas: indians americans, amasigs, occitans, tibetans, arborigens australians…
Las zònas d’interfaci èran viscuas d’un biais superpausat, per exemple los afroamericans qu’èran venguts per l’esclavatge dal comerci triangulari europèucristian èran venduts per de tribuas enemigas o per de caravanas araboamasigas. E los saodians que financiavan las mosquèas d’un islam uaabita avian d’accions en las entrepresas americanas qu’explechavan d’afroamericans… Ont èra la veritat, la justícia o quitament la contradiccion?
Los asiatics sudencs anavan trabalhar en los Emirats, reialtats arabas e èran quasi d’esclaus. Los catolics irlandeses si batian còntra los protestants angleses. Los sunitas còntra los chiitas. Aliganças cristianomusulmanas per de petròli. Vièlhs còntra joves. Fremas còntra òmes. Totes si planhian mas si taisian un còup que la monea rentrava. Qualques rics se suicidavan e de paures avian fe en la vita quotidiana. Los rics èran favorizats e los paures non polian sortir de lor cèrcle.
Lo problèma màger èra de saber quins limits serian milhors per administrar un país. Recampament -segon los artisans politics- de valors filosoficas, religiosas o tanben ensèms linguistics, economics? De çò que serviria al final de faire de conquistas ideologicas, comunicacionalas, economicas d’un tal biais s’èra per si destrurre d’un biais ineluctable. Eriam totes d’òmes subre un meteis espaci sonat Terra. Tot lo mond volia la sieu plaça, mas quina? E tot aquel mond escambiava positivament, negativament o amb neutralitat.
Aspiraviam al bonaür. Que cercavo de faire, que cercaviatz de faire?
Ancuei tot aquò a ben cambiat. Aquels problèmas son plus verament nòstres. Enfin, n’avèm eretat sota d’autras formas. Nòstre mond es esparpalhat, escampat, quasi destruch mas las granas son sempre lèstas de grelhar.
Fermo lo libre. Istòria reala, modificaa, parciala? Totun es çò que rèsta de nòstre passat.
Aüra i vau, me cal verificar lo pilotatge de l’IAM (Intelliéngia Artificiala Modulabla).