Que i a filmes independents qui a despieit d’ua realizacion bona e originau, d’un jòc d’actor expressiu e comunicatiu e d’ua intriga de las bonas ne s’i escanden pas de tòcar un public d’ahuecats mei larg. Qu’ei lo cas de The Call Of Cthulhu d’Andrew Leman (The Whisperer in Darkness – 2011 e The Testimony of Randolph Carter – 1987) sortit en 2005 aus Estats-Units.

Aqueth filmòt de 47 minutas que’ns mia per l’univèrs fantastic d’orror de H.P. Lovecraft en adaptar ua de las soas novèlas mei coneishuda (considerada com l’òbra fondatora deu mite de Cthulhu) e deu medish nom The Call of Cthulhu, pareishuda en 1928 en la revista de fantastic e de fantasia Weird Tales. Aquera adaptacion, pro fidèla a l’òbra originau, que segueish l’istòria quasi punt per punt com ac escrivó l’autor. En efèit, Andrew Leman que causí de seguir l’intriga non linària de H.P. Lovecraft, qui’s desvolopa per tres documents (The Horror in Clay, The Tale of Inspector Legrasse e The Madness from the Sea) eretats peu personatge principau.

Francis Wayland Thurston (Matt Foyer), un antropològue de Boston, qu’ereta de tots los bens deu son gran oncle George Gammell Angell (John Bolen), un professor arreconeishut entà aver ensenhar las lengas semiticas a l’universitat Brown, desapareishut en vegadas misteriosas (pendent l’ivèrn 1926-1927). Au demiei deus documents, Thurston que descobreish un baish-relhèu d’argèla qui representa un drac o un escarni d’òmi « dab un cap de lagast hornit d’alas rudimentàrias” acompanhat de mantun ieroglife desconegut, de papèrs de premsa e d’un manuscrit titolat « Lo culte de Cthulhu”.

Lo filme que comença atau, sus l’imatge d’un oncle qui’s moreish e qui transmet au son nebot tot çò qu’a. Au demiei deus bens eretats que i a ua clau, qui obreish ua arca en la quau e’s tròban los documents qui tractan deu culte de Cthulhu. Francis Wayland Thurston (Matt Foyer), que va léger aqueths documents e víver per procuracion las hèitas estranhas de las quaus l’oncle entenó a parlar. Com possat per un tesic, e a despieit de l’orror tornada transcríver en aqueras paginas, lo nebot que contunharà la soa lectura e que partirà eth tanben en cèrcas d’elements sus aqueth culte.

Un filme mut e negre e blanc

Quiò, per estar susprenent, lo realizator Andrew Leman, que causí de har aquera adaptacion a la faiçon deus filmes de las annadas 20, com au temps de l’autor, çò qui ne tira pas arren aus efèits e a l’orror qui’vs gahan quan espiatz aquera òbra. Los jòcs de lutz numerós, abillament executats, que v’embarran en aquera angoisha pròpia a l’univèrs de Lovecraft e qu’ahorteishen aqueth malèr, que podetz sentir en mantun devís, subretot au parat de las scènas en exterior.

Lo jòc d’actor, de grana qualitat, que’vs hè sentit lo desespèr, la paur e l’angoisha deus personatges.Vertat, ne cau pas esperar d’aquera produccion, efèits especiaus espectaclós, ua tecnica a la punt de la tecnologia o enqüèra devís d’accion a la Schwarzenegger. Aquí la mira qu’èra de har un filme a l’anciana, on l’istòria qu’a la purmèra plaça. B’ei ua bona escaduda ! Los efèits especiaus que hèn ancians shens n’estar, los devís d’accions que son agradius shens estar grossièrs e la musica (de Troy Sterling Nies, Ben Holbrook, Nicholas Pavkovic e Chad Fifer) estridenta e crispanta que’s marida de plan dab ua realizacion plan miada.

The Call Of Cthulhu, qu’ei un filme taus ahuecats de Lovecraft e deu cinèma de las annadas 20. Luenh d’avejar lo son public, aquera òbra cinematografica que s’i escad de’u tiéner alèrte dinc au cap. Un bon filme donc, que l’equipa de Diu Negre e’vs conselha d’espiar en l’escuranha mei escura de la nueit, se’vs sentitz lo coratge d’ac har…

Diu Negre.

Que trobaratz ací la benda d’anóncia deu filme.